El naixement d’un fill suposa, sense dubte, un abans i un després. Els nens són vida, energia, felicitat. Omplen tots els racons de color, de soroll i ja ni parlar-ne, de joguines. La llar agafa una altra dimensió. I nosaltres, els pares, ja no seren mai més ni l’ombra dels qui èrem. Ens convertim en princeps, caballers, bruixes,…en el que faci falta per tal de donar curs a la seva imaginació i, sobretot, per aconsseguir que el seu somriure es converteixi en un acte permanent. Ens esforçem per educar-los, per guiar-los, per protegir-los. Fem el possible perquè no es possin malalts, tot i que és inevitable sobretot en els primers anys de vida. Han d’immunitzar-se a milers de microorganismes ( virus i bacteris ) que viuen i contaminen l’aire que respirem, i només ho poden aconsseguir patint les corresponents malalties.

Em centraré en explicar, no una malaltia pròpiament dita, sinó un símptoma que pot aparèixer en varies malalties, i que si no es tracta adequadament, pot empitjorar l’estat del nen malalt. Em refereixo concretament a l’acetona infantil.

L’acetona és una conseqüència d’un mal funcionament del metabolisme energètic de la criatura. És a dir, en condicions normals, tant els nens com els adults, obtenim l’energia que necessitem per viure, a partir de la combustió (cremat) dels sucres que ingerim a través de la dieta. Quan les cèl·lules del nostre organisme no obtenen sucres a la sang, fan servir com a via alternativa per l’obtenció d’energia, la combustió dels greixos. Com a resultat d’aquesta combustió es produeixen unes substàncies anomenades cossos cetònics, entre les qual cal destacar l’acetona. Aquest mal funcionament de l’organisme es pot produir per varies causes:

  • Baixa ingesta d’aliments o dejú perllongat: és molt habitual que els nens perdin la gana quan estan malalts.
  • Vòmits: quan una criatura per més que intenta menjar, vomita ( degut a algun patògen intestinal ), l’organisme acaba perdent les reserves de sucres i busca altres alternatives.
  • Estats febrils llargs: les febrades durant un temps llarg, fan que el metabolisme del nen s’acceleri, i augmenti així el consum energètic. En poc temps s’esgoten les reserves de sucre, i podran activar-se vies alternatives per obtenir energia.

L’acetona és una substància volàtil que, en contacte amb l’aire, desprèn un aroma semblant al de pomes podrides. Aquesta olor es pot sentir a través de l’alé o de les excrecions del nen (pipi, caca, suor…). La presència d’aquesta substància en sang a més produeix vòmits, entrant així en un cercle viciós que cal trencar el més aviat possible per tal que les consequències no siguin més greus. A part de l’olor típica a acetona o els vòmits, el nen que està patint aquest transtorn metabòlic també pot presentar mal de panxa, malestar general, mal de cap, llengua seca amb una pasta blanca, irritabilitat o somnolència. Tot plegat, són símptomes que el que fan és agreujar encara més la malaltia base.

A la farmàcia hi ha disponibles unes tires reactives que detecten acetona en orina però, donada la gravetat del procés, és important actuar ràpid i anar el més aviat possible al pediatra, per tal que avaluï l’estat del nen. Desde casa poden prendre’s algunes mesures per tal d’intentar frenar el metabolisme del greixos, i redirigir l’organisme cap a un correcte funcionament. L’objectiu principal és recuperar les reserves de sucre i, per aconsseguir-ho cal subministrar al nen sucre a través de begudes ensucrades ( sucs ), de suero casolà amb aigua, sucre, llimona i bicarbonat, o qualsevol aliment que proporcioni hidrats de carboni ( pa, pasta, arròs, patata,…). Així mateix, serà convenient deixar al marge durant 2-3 dies, aliments rics en greix com els làctics, els embotits, els fregits, els dolços o la xocolata, que podrien activar un a altra vegada el metabolisme dels greixos.

És molt probable que molts pares quan llegeixin aquest article pensin :”I quina és l’olor de l’acetona???”, o inclús mai abans hagin sentit l’olor de les pomes podrides. Desde l’experiència només puc dir que no us preocupeu. Tot i que probablement sigui l’època en la qual menys hores dormireu, serà també el moment en què els vostres sentits estaran més desperts. I per si els sentits fallen, desde la farmàcia us donarem sempre els millors consells!!!. No ho dubteu, pregunteu-nos i no deixeu que res entorpeixi la felicitat dels vostres fills!!

 

Pin It on Pinterest

Share This