Si hagués de resumir el moment més impactant de la meva vida diria, sens dubte, quan, després de nou mesos, em vam posar la meva filla als braços. Després de tantes setmanes esperant, imaginant i escoltant històries d’altres, intentes fer-te una idea del que t’espera. Però és just en aquell moment quan la teva vida es para, i torna a començar. Milers de sentiments se’t passen pel cap: alegria, emoció, records de parents que ja no hi són, però sobretot, sents incertesa. Incertesa de no saber si ho faràs bé, i si estaràs a l’alçada de les circumstàncies.
Amb els dies (nits senceres incloses…), molt d’esforç, i posant-li tots els sentits (tot i que aquests estiguin una mica alterats per la falta de son…), acabes coneixent poc a poc al teu fill/a.
La cosa pot complicar-se moltes vegades a partir de la tercera setmana de vida quan, sense saber perquè, a l’arribar la tarda la criatura comença a plorar sense motiu aparent i durant una llarga estona. És el que es coneix com el Còlic del lactant. Es tracta d’un plor agut que sol iniciar-se a partir de la 2a o 3a setmana de vida, principalment a partir de les sis de la tarda. Pot durar de 4 a 5h, i durant aquesta estona el nadó plora sense cap tipus de consol, normalment amb les cames i els braços flexionats, les mans tancades i, moltes vegades, amb emisió de gasos intestinals.
La situació és bastant inquietant, sobretot al principi, ja que la irritabilitat del nadó, junt amb el nerviosisme dels pares i el cansament acumulats, donen lloc a un ambient carregat i tens, que empitjora encara més la situació.
El primer que s’aconssella en aquests casos és consultar-ho amb el pediatre, per tal que aquest pugui verificar que el nadó està sa, va creixent i engreixant com cal, i el plor no és degut a cap altra causa.
El motiu del Còlic del lactant no està gaire ben definit. Es creu que, en part, es tracta d’una immaduresa de l’Aparell Digestiu, que causa una sèrie de molèsties al nadó. Unit a això, cal posar-se en la situació de la criatura: s’ha passat nou mesos en la panxa de la seva mare, tranquil i sentint els rítmics batecs del cor d’aquesta. De sobte tot canvia i surt a l’exterior, on tot són estímuls nous que no coneix i que no sap assimilar, perquè el seu Sistema Nerviós encara no està preparat. El nen està estressat i ho exterioritza de la única manera en que sap fer-ho: plorant. Així mateix, als tres mesos de vida els còlics remeten, ja que el nen poc a poc s’ha anat adaptant i va madurant.
Hi ha tota una sèrie de mesures que poden ajudar a que els còlics no siguin tan intensos, o que no durin tant. La primera de totes i la més important és agafar-lo en braços. Probablement la criatura troba a faltar el ritme de la vida intrauterina, quan sentia la respiració de la seva mare, i els seus batecs. D’aquesta manera, en cas que ja hagi començat a plorar, es tranquilitzarà i, si ho fem unes quantes vegades al cap del dia ( com a mètode preventiu ), el plor es reduirà significativament quan arribi el moment. Sobretot, molt important, NO l’estarem malcriant.
Cal assegurar-se que el nen no tingui gana, no estigui moll, que la seva Tª corporal sigui l’adequada, i que la roba que porti sigui còmoda. Són també molt útils els massatges en la panxa i moure-li les cames com si anés en bicicleta ( amb aquestes accions l’ajudem a expulsar els gasos que possiblement ell sol no té força per eliminar ). És molt útil banyar-lo, cantar-li, parlar-li, ballar amb ell o, fins i tot, posar-li música suau o sons regulars ( per exemple el so que emet un ventilador o una aspiradora ). Si el temps acompanya, sortiu a passejar. En cas contrari, un passeig en cotxe sol tranquilitzar molt al nadó ( molts es queden adormits ). És important que la criatura mengi a gust i en la posició adequada, per tal que ingereixi el mínim d’aire ( ja sigui amb biberó o amb pit). Aquests gasos, junt amb l’estrès que pot originar en el nadó el fet de no sentir-se còmode en una cosa tant primitiva com alimentar-se, poden fer que al final del dia el nen estigui saturat i plori.
Des de la Farmàcia podem oferir un ampli ventall de productes destinats sobretot, a que el nadó expulsi els gasos adequadament. Tot i que es puguin dispensar sense recepta mèdica, preferim vendre’ls amb el convenciment de que els pares prèviament ho han consultat amb el pediatre.
Per finalitzar, només recordeu que si el vostre fill plora sense cap raó aparent, no vol dir que no el sapigueu cuidar bé, o que sigueu un mal pare o mare. Esteu davant d’un procés natural de creixement i de maduració. Carregueu-vos de paciència i de serenitat. Repartiu-vos la feina, sobretot en les hores crítiques del dia. I sobretot, agafeu-los, el contacte físic és el consol més gratificant que els podreu oferir.