Este trastorno afecta a un 30% de la población en algún momento de su vida. Es pues un importante problema de salud pública.
Se llama insomnio a:
- La dificultad para conciliar el sueño
- El despertar precoz
- El sueño interrumpido
- Una combinación de los anteriores
Es más frecuente en el sexo femenino y su incidencia aumenta con la edad, aunque afecta a 3 de cada 10 niños menores de 5 años.
El insomnio transitorio suele estar relacionado con situaciones de estrés agudo (problemas laborales, económicos, emocionales, cambios de turno en el trabajo, etc.). El insomnio a largo plazo o crónico puede obedecer a diversas causas, que habrá que investigar:
- Causas ambientales: ruido, exceso de luz, temperatura incorrecta, cama incómodo, ronquidos de la pareja, etc.
- Estilos de vida: café, tabaco, alcohol, ejercicio físico o intelectual intenso antes de ir a dormir.
- Factores físicos: dolor intenso, malestar general, asma, apnea, embarazo, etc.
- Medicamentos: broncodilatadores, teofilina, antihipertensivos, anfetaminas, antidepresivos, anticonceptivos orales, vitamina B12, algunos antineoplásicos, etc.
- Mioclonías nocturna o síndrome de las piernas inquietas: se trata de una desagradable sensación de hormigueo en la musculatura de las piernas que obliga al paciente a moverse las o, incluso, a levantarse y caminar.
Para luchar contra el insomnio, antes de tomar ningún medicamento, habrá que instaurar algunas medidas higiénicas y conductuales:
- Dejar los problemas fuera del dormitorio. No es fácil, pero hay que intentarlo.
- No ir a la cama con hambre ni demasiado harto. Fuera café y alcohol o tomar con moderación.
- Montarse una rutina antes de acostar, como por ejemplo: despedirse de los demás habitantes de la casa, preparar la cama, ponerse el pijama, ir al baño y lavarse los dientes, poner el despertador, bajar las persianas, apagar la luz.
- Acostarse y levantarse siempre a la misma hora.
- No utilizar el dormitorio como lugar de trabajo.
- No hacer la siesta ni dormir más horas de las necesarias para estar descansado.
Si todo esto falla, tendremos que pensar que, tal vez, nuestro insomnio es el síntoma de algún problema orgánico subyacente y, en este caso, habrá que consultar al médico para investigarlo y poder hacer el tratamiento farmacológico adecuado. Lo que nunca haremos es automedicarse con nosotros. Los medicamentos habitualmente utilizados para tratar el insomnio suelen ser muy activos y pueden agravar el problema, si no se utilizan de forma correcta. Esta solicitud de ayuda médica será inexcusable en los menores de 12 años o mayores de 65. Hoy en día hay un gran abanico de medicamentos muy eficaces.
Un último consejo: la ansiedad es el pitxor enemigo del sueño. Si nos dejamos agobiar por nuestro insomnio, podemos caer en un inútil círculo vicioso. Por lo tanto, es importante afrontar el insomnio sin nervios y con la seguridad de que nuestro problema tiene solución.Aquest trastorn afecta a un 30% de la població en algun moment de la seva vida. És doncs un important problema de salut pública.
És diu insomni a:
- La dificultat per agafar el son
- El despertar precoç
- El son interrumput
- Una combinació dels anteriors
És més freqüent en el sexe femení i la seva incidència augmenta amb l’edat, encara que afecta a 3 de cada 10 infants menors de 5 anys.
L’insomni transitori sol estar relacionat amb situacions d’estrès agut (problemes laborals, econòmics, emocionals, canvis de torn en el treball, etc.). L’insomni a llarg termini o crònic pot obeir a diverses causes, que caldrà investigar:
- Causes ambientals: soroll, excés de llum, temperatura incorrecta, llit incòmode, roncs de la parella, etc.
- Estils de vida: cafè, tabac, alcohol, exercici físic o intel·lectual intens abans d’anar a dormir.
- Factors físics: dolor intens, malestar general, asma, apnea, embaràs, etc.
- Medicaments: broncodilatadors, teofilina, antihipertensius, anfetamines, antidepressius, anticonceptius orals, vitamina B12, alguns antineoplàsics, etc.
- Mioclònia nocturna o síndrome de les cames inquietes: es tracta d’una desagradable sensació de formigueig a la musculatura de les cames que obliga al pacient a bellugar-les o, fins i tot, a llevar-se i caminar.
Per lluitar contra l’insomni, abans de prendre cap medicament, caldrà instaurar algunes mesures higièniques i conductuals:
- Deixar els problemes fora del dormitori. No és fàcil, però s’ha d’intentar.
- No anar al llit amb gana ni massa tip. Fora cafè i alcohol o prendre’n amb moderació.
- Montar-se una rutina abans d’enllitar-se, com per exemple: despedir-se dels altres habitants de la casa, preparar el llit, posar-se el pijama, anar al bany i rentar-se les dents, posar el despertador, abaixar les persianes, apagar el llum.
- Anar a dormir i llevar-se sempre a la mateixa hora.
- No utilitzar el dormitori com a lloc de treball.
- No fer la migdiada ni dormir més hores de les necessàries per estar descansat.
Si tot això falla, haurem de pensar que, tal vegada, el nostre insomni és el símptoma d’algun problema orgànic subjacent i, en aquest cas, caldrà consultar al metge per investigar-ho i poder fer el tractament farmacològic adequat. El que mai farem és automedicar-nos. Els medicaments habitualment utilitzats per tractar l’insomni solen ser molt actius i poden agreujar el problema, si no s’utilitzen de forma correcta. Aquesta sol·licitud d’ajuda mèdica serà inexcusable en els menors de 12 anys o més grans de 65. Avui dia hi ha un gran ventall de medicaments molt eficaços.
Un últim consell: l’ansietat és el pitxor enemic de la son. Si ens deixem angoixar pel nostre insomni, podem caure en un inútil cercle viciós. Per tant, és important afrontar l’insomni sense nervis i amb la seguretat de que el nostre problema té solució.