Els cucs intestinals són la forma popular com es coneix una infecció de l’ intestí, produïda per un paràsit anomenat Enterobius Vermicularis. Aquests paràsits també se’ls coneix com oxiurs, per això a la malaltia que produeixen també se l’anomena oxiuriasis.
L’oxiuriasis és relativament freqüent en tot el món, i pot afectar a persones de totes les edats i nivells socio-econòmics. Tot i això, és especialment freqüent en nens de 5 a 14 anys degut, sobretot, als seus hàbits de joc.
Per entendre com funciona la malaltia, és important conèixer el cicle vital del paràsit. Els oxiurs medeixen aproximadament 1cm de llarg, i els seus ous es troben àmpliament diseminats per l’ambient: al sòl, a la terra o en aigües residuals. El nen ingereix els ous per contacte amb la sorra on està jugant ( després de tocar la sorra, es posa els dits a la boca), o per inhalació de partícules de pols que contenen ous. Així mateix, aliments que han estat en contacte amb aigües residuals, i que no s’han desinfectat adequadament abans del seu consum, també poden comportar-se com a transmissors de la malaltia. Aquests ous passen a l’estómac, on es trenquen i donen lloc a larves inmadures que passen a l’intestí prim. Posteriorment passen a l’intestí gros, on s’adhereixen a la paret intestinal. De 2 a 6 setmanes després d’adquirir-se els ous, les femelles adultes es traslladen de l’intestí gros al recte i, durant la nit, surten per l’anus per dipositar grans quantitats d’ous en la pell propera.
La posada dels ous dóna lloc a una reacció inflamatòria que genera molt de picor. Quan el nen es grata, l’ou queda adherit a les ungles que, per contacte amb la boca, tornen a accedir a l’organisme per repetir el procés. Així mateix, els ous poden passar a l’ambient, a la roba, al llit o a objectes de la casa ( al col·locar els llençols quan es fa el llit, per exemple…). Qualsevol persona de l’entorn de l’afectat que respiri ous que queden en suspensió, o que toqui objectes contaminats, s’empasarà els ous i s’iniciarà un altre cicle vital ( els ous poden estar actius sobre superfícies durant 3 setmanes).
Ja que la posada dels ous es produeix a la nit, i degut a la picor tant intensa que aquest fet origina, el nen comença a despertar-se freqüentment. A més pot presentar sonambulisme, malsons i inclús bruxisme ( el bruxisme o el fet de cruixir les dents, es dóna quan la femella es desplaça cap a l’anus per posar els ous). També és habitual que aparegui certa irritació i picor en l’àrea dels genitals, que s’agreuja amb el rascat. En nenes, els cucs poden arribar fins la vagina i la uretra, donant lloc a irritació vaginal amb picor, fluxe i molèsties a l’orinar.
Donada la incomoditat dels símptomes, i la gran facilitat amb que els ous s’expandeixen, és important fer un diagnòstic adequat, i aplicar el tractament el més aviat possible. El diagnòstic es fa a primera hora del matí ( abans que l’afectat es netegi ), amb una cinta adhesiva que es col·loca a la pell anal i perianal. Quan aquesta cinta es retira i s’observa al microscopi, es poden detectar fàcilment ous i alguns cucs.
A casa però, ja és possible, en alguns casos, fer un primer diagnòstic, tansols visualitzant els oxiurs a l’anus a primera hora del matí, o a les femtes. Llavors és el moment d’anar a la farmàcia a demanar el tractament més adequat.
La infecció per oxiurs pot tractar-se completament. El tractament el farà tant el nen afectat, com la resta de familiars que conviuen amb aquest. El tractament es fa es dues fases: una inicial per acabar amb els paràsits, i una altra posterior a les dues setmanes, per si l’afectat té noves cries en el seu tracte digestiu, resultants d’una reinfecció ( el medicament no és actiu front els ous ).
A més de l’aplicació del tractament, existeixen una serie de mesures molt pràctiques per combatre l’oxiuriasis:
- Dutxar-se tot just l’afectat es lleva al matí, per eliminar els ous que puguin trobar-se a la regió anal.
- Rentar-se bé les mans després d’anar al lavabo, i abans de cada àpat.
- Canviar-se diàriament de roba interior.
- Canviar amb freqüència els llençols i tota la roba de llit, especialmente durant els 7-10 dies després d’haver rebut el tractament.
- Mantenir les ungles ben netes i curtes.
- Netejar bé tota la casa, especialmente les habitacions, de manera que s’elimini tota la pols el que sigui possible.
- Evitar la ingesta de sucre des del moment en que es detecti la presència del paràsit. La seva presència no té relació amb la ingesta de dolços, però sí que és cert que els sucres suposen una important font d’energia per el paràsit.
Tot i que algunes d’aquestes mesures són molt evidents, no sempre es compleixen gaire estrictament, i són molt importants per controlar la malaltia, i per evitar el contagi del moltes altres. Desde la Farmàcia sempre insistim en la prevenció, però som conscients que no sempre és possible. Per això, us aconssellem que ens demaneu ajuda o que us dirigiu al vostre professional sanitari més proper, a la mínima sospita d’oxiuriasis. Actuem ràpid i mantingem-los a ratlla!!.