La vida sovint ens posa en situacions límit, en les quals no sabem com actuarem, fins que ens hi trobem. Moltes vegades tenim la mala costum de jutjar com actuen els altres. Però quan la salut d’una persona està en perill, no es tracta de pensar en el que creiem que hauríem fet, sinó en saber què cal fer per tal que aquella situació no tingui un final desagradable. Un exemple molt clar, no només per el patiment de l’afectat, sinó per l’angoixa dels qui l’acompanyen, és l’ennuegament.

L’Ennuegament es tracta d’una obstrucció de les vies respiratories produïda, habitualment de forma brusca, per un cos estrany. L’obstrucció pot ser completa, quan la via respiratòria queda totalment obstruïda, o incompleta, quan encara pot passar certa quantitat d’aire.

En una casa amb nens petits, aquesta situació sol patir-se amb certa freqüència, degut al mal hàbit que tenen de ficar-se tot tipus d’objectes a la boca. En els adults, la majoria dels cassos d’ennuegament sol ser causat per un aliment, sobretot en persones que presenten dificultats per la deglució.

En cas que l’afectat presenti una obstrucció incompleta, tindrà gran dificultat per respirar, molta agitació, tos continuada, però encara mantindrà la consciència. Si aquesta tos es fa de manera energètica, moltes vegades el cos estrany pot ser expulsat. Però mai es donaran copets de mans a l’esquena, ja que l’objecte pot penetrar més als pulmons i provocar una obstrucció completa.

Si l’obstrucció és completa, perdrà la capacitat de parlar i de respirar, tindrà una agitació extrema, i, en el pitjor dels casos hi haurà, pèrdua de consciència, asfíxia i aturada respiratòria o cardiorespiratòria.

Per tant, és de vital importància, saber què fer en moments així ja que, l’espera fins l’arribada dels serveis d’urgències, o el desplaçament fins el centre mèdic més proper, pot suposar la mort de l’afectat. Es coneix com la Maniobra de Heimlich. No cal ser metge, ni tenir cap tipus de formació especial, per dur-la a terme. Però tenint clars quatre passos bàsics, podem salvar vides.

En cas que es tracti d’un adult que està conscient, i la tos no ha fet el seu efecte, la Maniobra de Heimlich es realitza de la següent manera:

  • Situar-se darrera de la víctima, la qual ha d’estar de peu i amb el cos lleugerament inclinat cap endevant.
  • Envoltar el seu cos amb els braços.
  • Tancar una de les mans com un puny, i col·locar-la uns quatre dits per sobre del melic, amb el polze dirigit cap a dins.
  • Subjectar amb l’altre mà el puny tancat, i exercir una pressió forta i brusca cap amunt i cap a dins amb el puny.
  • Afluixar la pressió, i repetir la Maniobra fins aconsseguir l’expulsió del cos estrany.

En cas que la víctima estigui inconscient, es col·locarà estirada a terra cap per amunt, però amb el cap dirigit a un costat i amb la boca oberta. L’acompanyant s’agenollarà sobre l’afectat, i col·locarà la base d’una de les mans, uns dos dits per sobre del melic, i per sota de l’estèrnon. L’altra mà la possarà sobre d’aquesta. A continuació exercirà una pressió ràpida i forta cap a dins i cap amunt. El procés es repetirà 6-8 vegades seguides ( afluixant la pressió entre una vegada i l’altre ), i es comprovarà si el cos estrany està a la boca de l’afectat.

En nens de més de 2 anys, la Maniobra es realitzarà igual en les dues situacions anteriors, però la pressió es farà més cap amunt, a uns dos dits per sota de l’estèrnon, per evitar lesions als òrgans abdominals.

En nens de menys de dos anys, l’acompanyant col·locarà a la criatura cap per avall,  a sobre de les seves cuixes, però amb el cap més baix que el cos. Subjectarà el mentó del nen amb una mà, i intentarà mantenir-li la boca oberta. Amb l’altra mà li donarà 5 cops de mà entre els omòplats, i comprovarà si el cos estrany ha sortit. El procés es repetirà tantes vegades com sigui necessari.

En aquest cas, les mesures preventives que us transmetem desde la Farmàcia, són molt evidents, però no ens cansem de repetir-les, ja que el seu incompliment continua sent motiu d’ensurts i de situacions de pànic. Mastegueu bé els aliment i menjeu poc a poc; no parleu amb menjar a la boca; seguiu la normativa pel que fa al tamany de les joguines, en funció de l’edat dels nens; eviteu donar aliments que poden aspirar-se fàcilment degut al seu tamany, a nens petits, o a persones que tenen dificultats per deglutir. Actueu amb consciència. No permeteu que situacions bàsiques i senzilles del dia a dia, puguin suposar un perill per vosaltres, i per la salut dels qui estimeu.

Pin It on Pinterest

Share This