Meningitis meningocòcica

La meningitis bacteriana té una distribució molt àmplia al món, però es concentra principalment a l’Àfrica subsahariana al ‘’cinturó de la meningitis’’ que va des de l’oest del Senegal fins a l’est  d’Etiòpia. La incidència és superior a  l’hivern i a la primavera, períodes en els quals les epidèmies sorgeixen en forma irregular. Afecta predominantment als nens, adolescents i als adults joves, sent aquests últims el grup d’edat amb major taxa de portació del bacteri.

La malaltia meningocòcica invasiva és causada pel bacteri Neisseria meningitidis, capaç de superar les defenses del organisme, permetent que la infecció es propagui a través del torrent sanguini i d’aquí fins al cervell.  Així aquesta malaltia es presenta habitualment com a meningitis o septicèmia. 

La incidència de la malaltia és baixa, però d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), si no es tracten, la majoria dels casos poden ser mortals. Per això la importància de la vacunació que és l’únic mètode de prevenció.

Segons la OMS existeixen 12 serogrups de Neissèria meningitidis que causen la major part de la malaltia al voltant del món, 6 dels quals (A, B, C, W, X i Y) poden causar epidèmies.

SIMPTOMATOLOGIA

Els símptomes més  freqüents són:

• Rigidesa del clatell
• Febre elevada
• Fotosensibilitat
• Mal de cap
• Vòmits
• Confusió

Quan es donin aquests símptomes, es pot considerar una urgència mèdica. Entre el 10 – 20% dels malalts que superen la infecció, poden presentar seqüeles permanents tals com: retard mental, sordesa, epilèpsia i altres trastorns neurològics.

TRANSMISSIÓ DE LA MALALTIA

El bacteri es transmet de persona a persona a través de les gotícules de les secrecions respiratòries i de la gola. La propagació de la malaltia es veu facilitada pel contacte estret i perllongat amb una persona infectada. El període d’incubació mig és de 4 dies, però pot oscil·lar entre 2 i 10 dies.

Hi ha persones que són portadores del bacteri a nivell nasofaringe. De fet, els adolescents i els adults joves presenten la major tassa de portació del bacteri.

COM PREVENIR-LA?

Existeixen 2 tipus de vacuna, les quals són necessàries per a protegir-se de tots els serogrups. Sobretot la població de més risc, els nens i adolescents.

– CONTRA SEROGRUP B: immunització activa per infecció de neissèria meningitis del grup B.

   *BEXSERO®: immunització activa d’adults (2 dosis amb un mes    de separació com a mínim entre dosis), nens i adolescents  menors de 18 anys (3 dosis, la 1a a partir dels 2 mesos d’edat, la resta separades en més d’un mes).

   *TRUMENBA®: immunització activa contra diverses soques del serogrup B (antígen fHbp A i B) en 3 dosis (2 dosis amb un mes de separació com a mínim entre dosis, i la resta com a mínim 4 mesos després). Indicada a partir dels 10 anys d’edat per a prevenir la malaltia.

Alguns països ja les han inclòs en el calendari finançat de vacunes infantils. 

– CONTRA SEROGRUPS A,C,W,Y:

   *NIMENRIX®: vacuna antimeningoccògica dels serogrups A,C,W,Y conjugada amb toxoide tetànic. Una única dosi Indicada a partir dels 12 mesos d’edat i sense límit d’edat. L’adolescència és l’edat òptima per a aquesta vacunació.

   *MENVEO®: indicada per a adults i nens a partir dels 2 anys en una única dosi.

Com hem dit, la infecció pot ser molt greu, per això la prevenció és de vital importància. La vacunació és molt segura i necessària sobretot en els grups de risc.