Cada primer de desembre es celebra el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA, Síndrome de la immunodeficiència adquirida.
Aquest estat de la malaltia és produït per el virus VIH (virus de la immunodeficiència humana) que es caracteritza per presentar uns nivells de defenses molt baixos ,fent que aquella persona sigui més susceptible a patir alguna infecció oportunista (infecció causada per un virus, fong o bacteri que un sistema immunitari sa podria combatre, però un sistema immunitari deficitari és incapaç de protegir-se) o neoplàsies.
No tots els pacients infectats amb el virus tenen SIDA, es pot donar el cas que una persona entri amb contacte amb el virus, que el seu sistema immunitari estigui molt sa i sigui capaç de frenar la seva replicació, formi anticossos, i que per tant no presenti cap símptoma de la malaltia durant un període llarg de la seva vida, és el que es coneix amb el nom persona seropositiva.
La simptomatologia primària que pot aparèixer a les 2-4 setmanes després de la infecció, i en alguns casos, són semblants a la grip: febre, dolor muscular i articular, mal de coll, ganglis inflamats,… Aquests acaben desapareixent a les 2-3 setmanes , quan finalment tots els individus es tornen asimptomàtics.
Tots dos poden transmetre el virus. Les principals vies de transmissió són les relacions sexuals sense protecció, a través de la sang, si comparteixen elements contaminats com poden ser fulles d’afeitar, raspalls de dents, agulles, material quirúrgic… a través de talls o petites ferides a la pell,… i per últim el pas de mare a fill durant l’embaràs, el part o la lactància.
Per tant és una malaltia que es pot prevenir fàcilment en els països desenvolupats, però no és tan fàcil en els països en vies de desenvolupament, com el centre i sud d’Àfrica on l’índex d’infecció i de mortalitat és molt elevat. Actualment parlem de 37 milions de persones infectades al món, dos terceres parts dels nous casos es produeixen a l’Àfrica subsahariana.
Des de fa anys existeixen els medicaments coneguts com a antiretrovirals (ARV) que no curen la malaltia, però sí que eviten que el virus es reprodueixi , augmentant l’esperança i qualitat de vida del malalt, frenant la progressió de la malaltia , tornant al sistema immunitari el seu estat normal i evitant així altres possibles infeccions.
Els científics porten més de 35 anys lluitant per trobar avenços en aquesta malaltia, l’últim ha estat el doble tractament provat en 50 pacients, on un londinenc de 44 anys ha aconseguit eliminar totalment el virus del seu cos. Si els posteriors anàlisis es mantenen així en el temps estaríem parlant del primer pacient curat de SIDA, ara haurem d’esperar als resultats de la resta de pacients assajats .
En l’actualitat un malalt de SIDA que està medicat, amb el seu sistema immunitari fort i una càrrega viral estable, pot fer una vida completament normal. La situació ha canviat moltíssim durant els últims 10 anys, la qualitat de vida i la possibilitat de viure molt més temps és una realitat per a aquests malalts, i per sort, l’estigma social que queia sobre ells, cada cop està més difuminat.