El Sistema Nerviós es considera un dels òrgans més importants del nostre organisme. S’encarrega de rebre i de processar la informació provinent tant de l’exterior com de l’interior del cos, amb la finalitat de regular el funcionament de la resta de òrgans i sistemes.
Està constituit per unes cèl·lules anomenades neurones, que en conjunt formen el que tots coneixem com a nervis . Les neurones són unes estructures llargues i ramificades que es connecten entre elles a través d’impulsos elèctrics. Aquests impulsos es transmeten d’una neurona a l’altra al llarg d’una complexa xarxa fins arribar al cervell, que és el centre de processament. El cervell automàticament envia un missatge que es transmet novament en forma d’impuls elèctric a través de les neurones, fins a l’òrgan del cos en qüestió, on l’indica com a de reaccionar. Per exemple, si ens cremem amb el forn de casa, els nervis de la pell ( o conjunt de neurones ), envien un missatge de dolor al cervell, el qual envia ràpidament un missatge als músculs de la mà perquè la retirem de la font de calor.
El correcte funcionament d’aquesta xarxa elèctrica és fonamental per tal que poguem percebre tots els senyals del nostre entorn, i la nostra conducta sigui la que cal. Quan hi ha un defecte per el motiu que sigui, sorgeixen greus problemas de salut. Ens centrarem concretament en una malaltia coneguda comunment com Epilèpsia.
En l’Epilèpsia, un conjunt de neurones del nostre cervell, pateixen una descàrrega elèctrica en un moment que no toca, i això fa que la persona afectada pateixi una serie de convulsions o moviments corporals incontrolats de forma repetitiva.
Tot i que en molts casos la causa d’aquesta descàrrega no es coneix, hi ha factors que la poden produir:
- Predisposició genètica.
- Falta de maduració del cervell ( explicaria les convulsions que es donen en edats pediàtriques ).
- Lesions cerebrals degudes a tumors, drogues, Alzheimer, Meningitis, Sida…
L’Epilèpsia és una malaltia que pot afectar a persones de qualsevol edat, sexe i classe social, tot i que, en les ¾ parts dels afectats, apareix abans dels 18 anys.
Patir un atac epilèptic no és suficient per fer un diagnòstic d’epilèpsia, cal que es compleixin dos condicions:
- Que la persona hagi patit un atac epilèptic.
- Que les proves mèdiques constatin la presència d’activitat cerebral amb potencial per produir nous atacs epilèptics.
Els episodis d’epilèpsia no afecten igual a totes les persones, els símptomes varien molt. Es poden produir convulsions, alteracions de la consciència, dels moviments, de la percepció sensorial, de la memòria, etc.
En cas que es conegui la causa que origina la malaltia, es prendran les mesures adequades i molt probablement l’epilepsia remetrà. En cas contrari, la malaltia durarà tota la vida. Tot i això, sempre i quan es faci un bon diagnòstic i es segueixi un bon tractament, l’epilèpsia és una malaltia amb la qual es pot viure.
El tractament es basa en l’ús de medicaments antiepilèptics, que són uns fàrmacs que estabilitzen l’activitat cerebral, i redueixen la possibilitat de patir nous atacs. També és important que el malalt segueixi algunes pautes de comportament com són dormir bé, i evitar l’alcohol en excés.
Les convulsions musculars no són l’únic símptoma de l’epilèpsia, però si el més cridarer i el que més espanta als qui acompanyen al malalt. És important tenir unes nocions mínimes en cas de presenciar un atac epilèptic:
- Estirar a la persona panxa amunt però amb el cap girat cap a un costat, ja que és molt probable que vomiti i així afavorim la seva evacuació.
- Col·locar sota el cap algun utensili que tinguem a mà que sigui suau i tou, així evitem que es golpegi amb el terra i es faci mal.
- No ficar res a la boca ja que, si fiquem un pal o qualsevol objecte entre les dents, les intenses convulsions musculars podrien ocasionar lesions a la dentadura. A més, anatòmicament és impossible empasar-se la llengua i, en cas de mossegar-se-la, es soluciona en pocs dies.
- No fer cap pressió sobre el cos del malalt.
- Un cop acabat l’atac, no agobiar a la persona, deixar-li el seu espai. És probable que se senti molt cansada o amb ganes de dormir. Un atac epilèptic sol durar 4 o 5 minuts. És important quedar-se amb la persona fins que s’hagi recuperat completament i estigui en ple ús de les seves facultats. Si dura més de 5 minuts o la persona no es recupera, trucar sense cap dubte al 112.
Els neuròlegs donen les pautes adequades tant al malalt (per tal que es cuidi i compleixi el tractament ), com als familiars ( per saber com actuar durant les crisis). Tot i això, des de la farmàcia, solucionarem els dubtes i donarem els millors consells, per tal que l’Epilèpsia no controli la vida del malalt, sinó que sigui aquest amb suport de la seva família, els qui mantingui a ratlla a la malaltia.