El cierre de las farmacias catalanas entre las nueve de la mañana y las 12 de la noche de hoy se ha convertido en una sirena de alarma que suena en todas las comunidades autónomas por el impago de la factura farmacéutica. “Con este cierre queremos alertar sobre el hecho que el Estado no se está haciendo cargo de las medicinas que el sistema sanitario receta a los enfermos”, resumió ayer el presidente del Consejo de Colegios de Farmacéuticos de Catalunya, Jordi de Dalmases.
El Ministerio de Hacienda anunció el martes que enviaba los 99 millones a Catalunya para que no se cerraran las farmacias y proteger así los intereses de los ciudadanos. El dinero, que ayer por la tarde no había llegado, corresponde a los medicamentos suministrados por las farmacias a los pacientes del sistema sanitario público que presentaron su correspondiente receta el mes de julio (con la cual pagaron religiosamente su euro por receta catalán y sus nuevos copagos estatales). “Recetas que el farmacéutico está obligado a atender”, apunta Dalmases.
Se tendría que haber abonado el día 5 de octubre, pero la Generalitat alegó que no tenía dinero y que con las cantidades dejadas por Hacienda a través del fondo de liquidez autonómico (FLA) que habían llegado no había lo suficiente para pagar a las farmacias, sólo las nóminas y los conciertos.
“Que quede claro que la protesta no es una amenaza. Nunca habíamos hecho una jornada completa de cierre como esta; creemos que somos un ejemplo de sentido común pero no podemos soportarlo más”, declaró ayer Jordi de Dalmases en aras de los colegios profesionales.
De las 3.100 farmacias abiertas en Catalunya, 371 estarán hoy de servicios mínimos; en algunos territorios con la población más dispersa abrirá el 18%, y en los de más concentración, como Barcelona, el 10%. Las normas de servicios mínimos obligan que haya al menos una por cada área básica de salud.
La Vanguardia en català | 25/10/2012 – 06:37h
El tancament de les farmàcies catalanes entre les nou del matí i les deu de la nit d’avui s’ha convertit en una sirena d’alarma que sona en totes les comunitats autònomes per l’impagament de la factura farmacèutica. “Amb aquest tancament volem alertar sobre el fet que l’Estat no s’està fent càrrec de les medicines que el sistema sanitari recepta als malalts”, va resumir ahir el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases.
El Ministeri d’Hisenda va anunciar dimarts que enviava els 99 milions a Catalunya perquè no es tanquessin les farmàcies dijous i protegir així els interessos dels ciutadans. Els diners, que ahir a la tarda no havien arribat, corresponen als medicaments subministrats per les farmàcies als pacients del sistema sanitari públic que van presentar la seva corresponent recepta el mes de juliol (amb la qual van pagar religiosament el seu euro per recepta català i els seus nous copagaments estatals). “Receptes que el farmacèutic està obligat a atendre”, apunta Dalmases.
S’havia d’haver abonat el dia 5 d’octubre, però la Generalitat va al·legar que no tenia diners i que amb les quantitats deixades per Hisenda a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que havien arribat no n’hi havia prou per pagar les farmàcies, només les nòmines i els concerts. I el conseller de Salut es va comprometre a intentar per tots els mitjans que se’ls pagués abans de final de mes.
“Que quedi clar que la protesta no és una amenaça. Mai no havíem fet una jornada completa de tancament com aquesta; creiem que som un exemple de sentit comú i de saber contemporitzar, però no podem suportar-ho més”, va declarar ahir Jordi de Dalmases en nom dels col·legis professionals.
De les 3.100 farmàcies obertes a Catalunya, 371 estaran avui de serveis mínims; en alguns territoris amb la població més dispersa obrirà el 18%, i en els de més concentració, com Barcelona, el 10%. Les normes de serveis mínims obliguen que n’hi hagi almenys una per cada àrea bàsica de salut.
El tancament català rep el suport des de tots els àmbits professionals. El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, que mantenia una reunió a Santander, creu, segons la seva presidenta, Carmen Peña, que “ja s’ha tocat sostre” en la baixada de la despesa farmacèutica. Sobretot després de saber-se la despesa de setembre que va registrar una caiguda interanual del 25,45% (27% a Catalunya). Per això demanen al Govern que ara es doni “estabilitat i certesa” a aquests professionals. I que ha arribat el moment d’un pacte.
“L’extensió dels impagaments a les farmàcies posa en risc la qualitat de la prestació farmacèutica a la població”, assenyala la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (Sefac). “Si les farmàcies no poden ser viables econòmicament, no podran adquirir els medicaments ni oferir altres serveis professionals i assistencials, i els pacients podrien veure’s privats dels seus tractaments o tenir dificultats per accedir-hi amb normalitat”, adverteixen.
“Hem de trobar una solució. Nosaltres no ens aixecarem de la cadira fins a arribar a aconseguir-la, però no n’hi ha prou amb la bona disposició de la Generalitat”, apunta el president dels col·legis catalans, Jordi de Dalmases. “Quan plantegem, per exemple, que a la pròxima partida del fons de liquiditat es consignin ja les següents dues factures, les d’agost i setembre, per recuperar-nos de l’endarreriment, ens diuen que no és possible i que no depèn d’ells. Així no ens sortirem “.
Saben que la factura de 90 milions pels medicaments dispensats a l’agost no serà abonada el
5 de novembre, quan toca. “La data de cobrament ja no depèn del nostre deutor, la Generalitat, sinó d’Hisenda. Sap algú de vostès quan s’executarà? Ningú no ho sap”.
El fons de liquiditat té uns criteris molt clars. Primer van les obligacions financeres, els impostos i la Seguretat Social, i després, proveïdors que atenen directament serveis públics. Aquí hi ha les farmàcies. “El problema és de ritmes: nosaltres paguem el dia 5 i l’FLA, el 30. Al màxim que hem arribat és a aconseguir que en lloc del 30 fos el 25, encara que ahir a la nit no havia arribat”, explica el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa.
D’aquí a final d’any no hi haurà més diners que els que provingui de l’FLA, així que les farmàcies catalanes estan condemnades a rebre els pagaments a 90 dies, com la resta d’empreses proveïdores. “Sempre s’havia tingut una sensibilitat especial amb les farmàcies perquè no són grans empreses, sinó majoritàriament, el negoci d’un autònom”, recorda Josep Maria Padrosa. Com si es tractés d’una fatalitat, la Generalitat admet que no pot dir més, que no pot assegurar ni tan sols quants diners arribaran aquest mes, perquè només Hisenda podria concretar.
El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics afirma que es tracta d’un moment crític i que és un problema d’Estat. Carmen Peña va alertar a Santander “de l’empobriment” de les farmàcies espanyoles per les retallades i els retards en els pagaments, informa l’agència Europa Press.
Però seria difícil una acció conjunta de les farmàcies de totes les comunitats autònomes. “En prestacions sanitàries som un Estat federal i no hi ha més interlocutor que la mateixa comunitat autònoma”, assenyala Dalmases.