Des del moment en que neix un nadó, la seva boca és el principal òrgan a través del qual, comença a descobrir el món que l’envolta. Molt abans inclús que la vista o l’oïda. Per un instint natural, passen la major part del temps succionant. I no només parlem del pit de la mare, la tetina del biberó o el xumet, sinó a qualsevol objecte que trobin a mà. Aquest acte aparentment tant inofensiu, pot ocasionar petites lesions en la mucosa bucal que, associades a canvis en el pH de la saliva, poden ser el brou de cultiu perfecte, de milers de microorganismes responsables d’infeccions.
El Muguet oral, per exemple, es tracta d’una infecció produïda per un fong anomenat Candida Albicans. Aquest fong es troba de forma habitual en el nostre medi ambient, i en el Tracte Digestiu (inclosa la boca), a on viu de manera inofesiva sense produïr cap patologia. Tot i això, si a la immaduresa del Sistema Immunitati dels nadons, li afegim els seus hàbits exploradors de ficar-se qualsevol objecte a la boca, aconseguim l’associació perfecta per fer-los més succeptibles a que les Candides, originin la patologia.
El Muguet oral es reconeix d’una manera molt senzilla, ja que les lesions que produeix són molt característiques. Apareixen unes plaques blanques i espesses, adherides a la mucosa de la llengua i a la cara interna de la galta, que no poden retirar-se amb aigua. Tenen un aspecte com de iogurt o de llet digerida.
El procés no cursa amb febre, però pel nadó sol ser molest, ja que pot produïr cremor i malestar, amb el conseqüent rebuig de l’alimentació i alteracions de la son.
Tot i que la situació sol angoixar bastant als pares, el Muguet oral té un tractament que, realitzat correctament, remet ràpidament i amb bons resultats. Es tracta d’aplicar sobre les lesions, unes substàncies antifúngiques anomenades Miconazol o Nistatina. Aquests fàrmacs, formulats en forma de gel, s’apliquen sobre les zones afectades, amb una gasa estéril o bastonet de cotó, 3 o 4 vegades per dia durant 7 o 10 dies. Els resultats són visibles al tercer o quart dia de tractament, però s’aconsella fer-ho els dies esmentats, ja que si no pot reaparèixer la patologia. Les mares que donen pit a nadons amb Muguet , poden contagiar-se, però no cal que interrumpeixin la lactància. Només caldrà que segueixin un bon rentat dels pits abans i després de cada presa, amb el posterior assecat d’aquests, ja que el fong prolifera fàcilment en medis humits i amb calor. En alguns casos, el metge pot considerar convenient, l’aplicació en els mugrons del mateix antifúngic prescrit per la criatura.
Desde la Farmàcia, podem reconèixer els símptomes i, fins i tot, fer un diagnòstic. Però, tractant-se de nadons, és recomanable que el tractament sigui sempre sota prescripció mèdica, ja que això implicarà que un especialista, ha valorat les lesions i ha descartat possibles complicacions.
Sí que us animem a que tingueu una bona prevenció, basada principalment, en una higiene adequada dels objectes més utilitzats pel nadó ( esterilitzat tetines i xumets, netejar les juguines més habituals…). Així mateix, és igualment d’important, el rentat freqüent de les mans dels pares, i de les persones que cuiden a la criatura. Amb aquest acte tan senzill, no només evitarem el contagi de les Candides i de molts altres microorganismes, sinó que també li transmetrem uns bons hàbits d’higiene personal, que ben segur que en poc temps ens imitaran. Donem exemple!!