De sempre s’ha sentit a dir popularment que, de les mans d’una persona, se’n pot treure molta informació. No només ens serveixen per tocar o agafar.  Cadascuna de les nostres mans és diferent, i no transmet el mateix l’una que l’altre. L’esquerra, expressa les nostres qualitats més profundes, i ens diu com som en la intimitat. La dreta, en canvi, simbolitza la nostra forma de comportar-nos davant dels altres. De fet, existeix una ciència anomenada Quirologia, que relaciona aspectes de la personalitat, amb la morfologia de les mans.

No cal dir que, sense entrar en aspectes tan profunds, i sense entendre de Quirologia, existeixen característiques molt generals i evidents, que qualsevol pot percebre i fer-se’n una idea del tipus de persona que té al davant. Per exemple, unes ungles llargues i pulides, uns dits amb les pells o les ungles mossegades, unes mans amb les ungles curtes…amb tot això podem deduïr si la persona és neta en sí mateixa, o nerviosa, o descuidada…etc.

La salut de les teves mans és important

Per tant, les mans, com a grans representants nostres que són, s’han de cuidar i mantenir en bon estat, sobretot si no volem que la nostra imatge sigui malmesa. En contra de la nostra voluntat, també poden patir determinades patologies. Un exemple bastant freqüent és l’Onicomicosi, o el que popularment es coneix com a “fongs a les ungles”.

El microorganisme que més habitualment ho ocasiona és Trichophyton Rubrum. La prevalència de la malaltia, ha augmentat molt en els últims anys, i està fortament influenciada per les condicions climàtiques, professionals i socioeconòmiques. Aquests fongs creixen en ambients humits i càlids. Un ambient ideal són les piscines, dutxes,  i vestuaris d’instal·lacions deportives i recreatives on, a través del terra humit, es pot adquirir la infecció tant al peu ( Peu d’atleta) com a les ungles ( Onicomicosis ).

Factors que poden desenvolupar fongs a les ungles

Altres factors de risc per desenvolupar la patologia són:

  • L’envelliment de la persona.
  • Mantenir el peu humit.
  • Patir altres malalties de la pell com la psoriasi.
  • Ser diabètic (perquè el Sistema Immunitari està afectat, i això és un important factor en contra).
  • Patir una immunodepressió per quimioteràpia, per tenir el VIH, o per determinats fàrmacs que ho originen.

La patologia es manifesta amb una alteració de l’aspecte d’una o més ungles de les mans, o dels peus (les dels peus són més freqüents que les de les mans). Clínicament pot existir una separació de l’ungla del llit ungueal, un engruiximent de l’ungla amb descamació, i un canvi en el color d’aquesta que va desde groguenc o verdós, fins a marró o negre. El procés sol ser asimptomàtic, tot i que estèticament bastant desagradable, i en ocasions pot produir molèsties o dolor.

¿Qui ha de fer el diagnòstic de l’Onicomicosi i com és el tractament?

El diagnòstic l’ha de fer un especialista, principalment a partir de l’aspecte, però sovint requerirà la realització d’estudis micològics que acabaran donant el diagnòstic definitiu, ja que les lesions a vegades es poden confondre amb traumatismes o altres lesions ungueals com psoriasi o liquen. Amb un bisturí, es raspa l’ungla i se n’obté una mostra, que es sotmet a dos processos. Per una banda, la mostra recollida es posa en contacte amb hidròxid potàssic, el qual desfà la queratina de l’ungla, i permet aïllar i visualitzar directament al microscopi, el fong.  Finalment, es realitza un cultiu micològic en un mitjà adequat, en el qual, després del temps requerit, hi creixerà una colònia, que ens permetrà identificar l’agent causant  de la infecció.

El tractament a seguir és, en moltes ocasions, llarg, factor que posa en perill el bon cumpliment per part del pacient. Si l’onicomicosis no afecta l’arrel de l’ungla ( part del dit on comença a sortit l’ungla ), el tractament inicial és a partir d’antifúngics tòpics com laques de ungles, les quals s’han d’aplicar varies vegades a la setmana durant mínim 6 mesos.

Si, en canvi, l’arrel de l’ungla està afectada,  els especialistes opten per antifúngics per via oral. La Terbinafina és el medicament que millors resultats ha demostrat. En aquest cas, el tractament es realitza tots els dies durant 2 o 3 mesos, en funció de si l’afectació és a les ungles de les mans o dels peus, respectivament.

Desde la Farmàcia Adell, intentem sempre potenciar la prevenció, com a mesura clau per mantenir un bon estat de salut. Les mesures que us aconsellem per evitar la infecció per fongs, són fàcils i, tot i que semblin  una mica evidents, cal pensar que moltes vegades, els actes més inofesius poden ser l’origen d’una possible infecció.  Manteniu els peus secs i airejats, si fa falta, amb l’us de pòlvores secants, tant a la sabata com en els peus.  Manteniu une mesures d’higiene bàsiques, per tal de mantenir les mans i els peus nets. No compartiu calçat amb familiars o amics, sobretot si aquests poden patir onicomicosis. Consulteu amb un especialista el més aviat possible, en cas que detecteu qualsevol alteració a les ungles. Per qualsevol dubte que us pugui sorgir, estem a la vostra disposició. No espereu massa, quan abans es comença el tractament, més fácil serà la curació!!.

Pin It on Pinterest

Share This