Segurament tots alguna vegada a la nostra infància, hem hagut d’esperar, de mala gana, les dues hores per banyar-nos després de dinar. Dues interminables hores per evitar patir el mític “tall de digestió”. I dic mític perquè el que coneixem com a “tall de digestió”, realment és una simptomatologia que pot arribar a ser molt greu, i que és produïda per el canvi brusc de Temperatura que experimenta el nostre organisme a l’entrar en contacte amb aigua molt freda, i no tant per la combinació de dinar i banyar-se.
Quan entrem a la piscina, el mar, o al riu… després d’una exposició perllongada al Sol o de realitzar un exercici físic intens, el nostre organisme reacciona bruscament produïnt-se un tancament dels vasos sanguinis perifèrics ( principalment els que porten sang a les extremitats), per tal de reduïr la pèrdua de calor del cos i equilibrar així la Temperatura corporal. Aquesta vasoconstricció (o tancament dels vasos), va acompanyada d’una reducció extrema dels batecs dels cor, amb la conseqüent disminució del fluxe sanguini que arriba al cervell. La manca de reg del cervell fa que es paralitzin les seves funcions i que es produeixi una pèrdua de consciència.
Si traslladem tota aquesta informació al contexte d’estar fent la digestió, tenint en compte que és un moment en que la sang està més concentrada a l’aparell digestiu, la manca de fluxe sanguini al cervell es produirà més ràpid. Tot i això, no es produeix un tall de digestió perquè la digestió no es para. Amb els anys s’ha conegut com a “tall de digestió” ja que s’ha produït normalment després d’una ingesta ( és més fàcil d’arribar a l’estat extrem de pèrdua de consciència ), i perquè el procés sol anar acompanyat de simptomatologia digestiva ( nàuseas, vòmits,…), però aquests símptomes no s’originen al tub digestiu, sinó al Sistema Nerviós Central.
Situant-nos en el present, i donant-li a tot el nom que li correspon, explicaré les mesures preventives que s’han de prendre per no patir una Hidrocució (o tall de digestió). És important evitar entrar a l’aigua:
- De forma sobtada.
- Després d’una exposició perllongada al Sol.
- Amb la digestió en curs.
- Després d’una activitat física intensa.
És convenient mullar-se progressivament el cos abans de submergir-lo a l’aigua. La persona que està patint una Hidrocució , pot presentar:
- Mal d’estómac.
- Marejos i nàuseas.
- Pell pàlida.
- Calfreds
- Pèrdua de consciència i, en el pitjor dels casos, parada cardiorespiratòria.
Davant la presència d’aquests símptomes, la persona haurà de sortir de l’aigua i s’estirarà a terra o en una superfície horitzontal amb les cames lleugerament elevades, per afavorir que la sang arribi al cervell. Es taparà per tal de mantenir el seu calor corporal i romandrà quieta per tal que reposi i la seva pressió arterial s’estabilitzi. Si el procés no és greu, l’afectat es recuperarà en una o dues hores. En casos extrems de parada cardiorespiartoria, serà convenient iniciar les maniobres de reanimació i avisar urgentment als serveis d’emergència (112).
Desde la Farmàcia, us animem a que us divertiu i a que gaudiu dels privilegis de l’estiu i de la zona tan meravellosa en la que vivim. Insistim en que una bona prevenció és la clau per tal que els bons moments tinguin sempre un final feliç. Bon estiu!!