Quantes vegades no ens hem plantejat mentalment la típica pregunta: qué hagués passat si, en comptes de fer allò que vaig fer, hagués seguit aquell altre camí?…Moltes, segurament. En algunes ocasions, només per curiositat i, en moltes altres, perquè la decisió que vam prendre no va ser la més adequada. Així som el humans, no ens mou un instint innat i natural, sinó que actuem condicionats per sensacions més complexes com l’amor, l’odi, la maldat, la venjança, l’egoisme…De fet, si apliquéssim aquesta reflexió en termes de Salut, trobaríem moltes malaties que, el seu efecte devastador al llarg dels anys, ha sigut conseqüència d’una actuació inconscient, per part dels humans. En ocasions, cal admetre, degut a una manca d’informació però, en d’altres, empesos per aquesta capacitat de decidir on, quan i de la manera que volguem. Un clar exemple, la SIDA.
L’origen d’aquesta malaltia es remonta a Àfrica, a principis del segle XX quan, el virus primitiu, va “saltar” dels ximpanzés als humans, segurament a través de l’exposició dels individus a la sang d’aquests animals, als quals caçaven furtivament per alimentar-se de la seva carn. Primer acte, aparentement inofensiu que, podria justificar-se per la necessitat d’alimentar-se però que, si s’hagués evitat, la malaltia hagués sigut exclusivament d’aquella especie animal.
Posteriorment, les primeres aglomeracions urbanes en l’Àfrica Central, i l’assentament de les primeres colònies europees en la zona, van facilitar la propagació del VIH ( Virus de la Immunodeficiència Humana).
Amb els anys, el virus s’ha anat emportant la vida de milers de persones. Inicialment era una malaltia freqüent en l’àmbit de l’homosexualitat, la prostitució, i dels drogaddictes que compartien xeringues o agulles. Avui sabem que, els hàbits d’aquests sectors de la societat, facilitaven la transmissió del VIH ja que, els preservatius es feien servir únicament com a mètode anticonceptiu ( no per prevenir malalties de transmissió sexual ), i entre el món de les drogues injectades, l’ús de xeringues en comú, era una pràctica molt habitual.
El problema és que, avui dia, tot i la informació que es disposa del VIH i de la SIDA, encara hi ha contagi del virus, i gent que mor de la malaltia. Tot i així, s’ha avançat molt en la recerca, i la medicació actual permet conviure molts anys amb la infecció, i portar una vida normalitzada.
Per si algun lector té dubtes, farem un petit resum del funcionament del VIH.
El Virus de la Immunodeficiència Humana, ataca el Sistema Immunitari ( o de defensa ) de la persona infectada, fent que aquesta quedi indefensa i exposada a contagiar-se de múltiples infeccions. La transmissió, com hem avançat anteriorment, és per tres vies:
- Via sexual: tenint relacions sexual vaginals, anals o orals sense protecció.
- Via sanguínia: a través de transfussions amb sang contaminada, i compartint agulles, xeringues o objectes tallants o punxants contaminats.
- Via mare-fill: durant l’embaràs, el part, i la lactància.
Un cop s’ha produït el contagi, la sang entra en un procés de seroconversió que dura tres mesos aproximadament. És a dir, la persona no presentarà Anticossos, fins passats tres mesos, però la seva sang, fluids sexuals o llet materna, pot tenir alts nivells de virus i, per tant, serà una important font de contagi, si no es prenen les mesures preventives adequades.
A partir d’aquí, el virus s’anirà multiplicant, i s’anirà debilitant el Sistema Immunitari (SI )de l’afectat, però és molt probable que durant temps no desenvolupi cap malaltia. Quan arriba el moment en que el SI és incapaç de defensar l’organisme, i comencen a aparèixer malaties oportunistes o neoplàsiques ( de tipus tumoral ), que posen en perill la vida del pacient, és aleshores quan aquest té SIDA ( Síndrome de Immunodeficiència Adquirida ). Avui en dia però, un pacient pot ser portador del VIH tota la seva vida sense arribar a desenvolupar la malaltia.
Per evitar noves infeccions, són vitals la detecció precoç i la instauració personalitzada d’un tractament amb anti-retrovirals, el més aviat possible. Amb el tractament, el VIH podrà arribar a nivells indetectables en sang, tant que, el SI es recuperarà, i es reduiran notablement les possibilitats de trasmissió.
Actualment, per tal de facilitar el diagnòstic precoç, i de posar-lo més a l’abast de la població, disposem a les Farmàcies d’una prova que permet detectar si l’usuari està infectat per VIH, per fer-lo a casa. La prova és molt fàcil de realitzar, i només requereix d’una punxada i d’una gota de sang. Un resultat positiu, indicarà que la persona presenta Anticossos per tant, perquè això sigui possible, només es podrà realitzar quan hagin passat 3 mesos de l’exposició de risc. Si es fa abans, pot donar falsos negatius ja que, l’afectat presentarà el virus en la seva sang, però aquesta encara no haurà tingut temps de fabricar Anticossos (que és l’element de la sang que detecta la prova ). Tot i que es tracta d’una prova molt sensible, qualsevol valor positiu, requerirà sempre de la confirmació mitjançant un analítica més específica i exhaustiva.
Si teniu dubtes o simplement us voleu informar, veniu a visitar-nos: us donarem les explicacions necessàries , amb la màxima discreció. Mentrestant, recordeu que la prevenció és l’única eina que està en les nostres mans, i amb la qual podem evitar o retardar l’aparició de malalties. Cuideu-vos, porteu una vida amb hàbits saludables, aprofiteu i gaudiu dels grans plaers de la vida i, sobretot, parlant de plaers, tingueu un sexe segur i sense sorpreses!!