Antisèptics i desinfectants
Aquest any 2020, a causa de la crisi sanitària de la COVID-19, l’ús d’antisèptics i desinfectants s’ha disparat, una tendència que, encara que passi la crisi, sembla que es mantindrà degut a la conscienciació social. Ha estat molta la informació que ha circulat sobre quins productes són els més adients i com utilitzar-los en cada cas. Per aquest motiu creiem que és necessari aclarir alguns dubtes sobre aquests.
Coneixem realment la diferència entre un desinfectant i un antisèptic?
Els antisèptics són substàncies antimicrobianes que s’utilitzen tòpicament en teixits vius (com ara la pell) per destruir o inhibir la reproducció dels microorganismes, diferenciant-se dels desinfectants per la seva toxicitat menor. Els desinfectants són agents antimicrobians locals que s’utilitzen sobre superfícies inerts o inanimades, ja que la seva aplicació en teixits vius genera irritació i/o toxicitat.
Com seria l’antisèptic ideal?
Bàsicament hauria de tenir les següents propietats: no ser absorbit per pell ni mucoses; acció ràpida i permanent; característiques organolèptiques agradables (gust, olor, tacte); baixa toxicitat; ampli espectre antimicrobià que englobi bacteris grampositives i gramnegatives, fongs i virus; no s’inactivi en posar-se en contacte amb matèria orgànica. Els antisèptics en la seva aplicació sobre ferides, són considerats i regulats com a medicaments per les agències sanitàries corresponents.
A continuació explicarem els antisèptics i desinfectants més comuns, com actuen, en quins casos està indicat el seu ús, els seus efectes adversos i les precaucions que hem de prendre a l’hora d’utilitzar-los.
Antisèptics:
- Alcohols (etílic i isopropílic): són compostos orgànics utilitzats històricament com antisèptics de neteja i desinfecció de ferides. A més de la seva activitat antimicrobiana, són un bon solvent d’altres productes antisèptics i desinfectants que en potencien l’activitat. Posseeixen una acció ràpida i d’ampli espectre, actuant sobre bacteris, fongs i virus. L’alcohol etílic és considerat més potent com a viricida (neutralitza o destrueix virus) i l’isopropílic com a bactericida (neutralitza o destrueix bacteris). L’alcohol s’utilitza molt freqüentment per antisèpsia de la pell, sobretot abans d’injeccions o d’un procediment quirúrgic menor. També s’utilitza per desinfecció de material no crític, com termòmetres. Una de les presentacions més utilitzades darrerament és en forma de gel hidroalcohòlic per a la desinfecció de mans, el qual només és efectiu en concentracions superiors al 70% d’etanol. Per altra banda, no es recomana el seu ús sobre ferides, ja que produeix irritació, precipita les proteïnes plasmàtiques i causa la formació de coàguls, afavorint el creixement bacterià. També cal destacar que són compostos volàtils i inflamables, pel que s’han d’emmagatzemar en condicions adequades i manipular amb precaució.
- Iodòfors (povidona iodada i tintura de iode): l’activitat antisèptica i desinfectant d’aquestes substàncies ve determinada per la quantitat de iode elemental que contenen. Actuen enfront bacteris, fongs i virus. Les presentacions comercials que trobem de povidona iodada en contenen un 10%, que equival a un 1% de iode elemental, mentre que la tintura de iode conté un 2% de iode elemental i un 2,5% de iode potàssic. La povidona és menys activa que la tintura i la seva acció és més lenta, però presenta l’avantatge que taca menys la pell i és menys irritant.
- Aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen): tot i que s’ha utilitzat molt per a la desinfecció de ferides, el seu efecte no és molt satisfactori, ja que és inactivada ràpidament en contacte amb els teixits (per un enzim que la descompon, anomenat catalasa), perdent efectivitat. La seva activitat antibacteriana és dèbil i també és viricida. S’utilitza com antisèptic a concentracions del 3% i provoca coïssor a l’aplicar-se sobre ferides obertes, sent d’elecció per tallar el sagnat d’aquestes.
- Clorhexidina: és un antisèptic d’acció molt ràpida, amb efectivitat davant bacteris, fongs i virus amb coberta lipídica. Es manté activa en presència de sabó, sang i matèria orgànica, de manera que pot utilitzar-se tant en ferides obertes com en pell sana. La presentació més comuna és en solució aquosa per a la desinfecció de ferides, sense tacar la pell. S’utilitza àmpliament en nens i dones embarassades, ja que en aquests grups s’intenta evitar l’aplicació de iode. Un altre avantatge és que no s’absorbeix a través de la pell ni sol produir reaccions al·lèrgiques. També cal destacar el seu ús com a desinfectant bucal, en diferents concentracions que poden tacar les dents si s’utilitza durant massa temps, per la qual cosa cal consultar el farmacèutic abans de començar aquest tipus de tractament.
Desinfectants:
- Compostos clorats (hipoclorit de sodi): els compostos de clor són els desinfectants més utilitzats en l’àmbit industrial i en el tractament d’aigües. El més conegut és el lleixiu, una solució diluïda d’hipoclorit de sodi. Té un ampli espectre d’activitat, eliminant bacteris, virus i fongs. S’ha d’utilitzar amb precaució, ja que en contacte amb la pell és molt irritant. També hi ha presentacions comercialitzades molt diluïdes d’hipoclorit de sodi per a la desinfecció de fruites i verdures.
A aquestes altures podem dir que hem après i ens hem conscienciat de la importància de la desinfecció de superfícies i aliments, a més d’acostumar-nos a rentar sovint les mans. Ens caldrà mantenir aquests costums, ja que és útil per evitar infeccions de diferent etiologia, però cal utilitzar l’antisèptic o desinfectant més adequat per a cada situació. A la farmàcia us aconsellarem el més indicat en cada cas i com cuidar-nos la pell davant possibles efectes no desitjats derivats del seu ús.